ESTRUCTURES

22)
TORSIÓ:POM D´UNA PORTA,ARC,UN TORNAVÍS EN COLLAR EN UN CARACOL,TIRANTS D´UN PONT SUSPÉS,ELS CARGOLS QUE SUBJECTEN LES FRONTISSES  D´UNA PORTA, LA CORDA QUE SUBJECTA UNA PERSIANA.



COMPRESIÓ I FLEXIÓ:LES BIGUES D´UN PONT.

COMPRESIÓ:LA PUNTA DEL BOLÍGRAF EN ESCRIURE,FONAMENTS D´UN EDIFICI,           L´EIX QUE UNEIX ELS PEDALS DE LA BICCLETA.



23)
COMPRESIÓ:CARCASSA D´UN TELEFON, BASTÓ,SÓL D´UN ESCENARI.

CISSALLAMENT:PAL D´UN VAIXELL.

COMPRESIÓ I TORSÍO:COLUMNA VERTEBRAL.

TRACCIÓ:TRENCAONADES.

26)
1-FIXAT PART DE LA BASE A TERRA, FENT SERVIR HORMIGÓ.

2-AUGMENTAR LA SEPARACIÓ ENTRE SUPORTS.

3-SUBJECTAR AMB TIRANTS PER EVITAR QUE EL VENT LA TOMBI.

4-BAIXAR EL CENTRE DE GRAVETAT.

5-AUGMENTAR EL PES O LA SUPERFÍCIE DE LA CASA.

ELEMENTS D´UNA ESTRUCTURA

PROCES TECNOLOGIC

RESISTENCIA A ESFORÇOS

1. UN ELEMENT O UNA ESTRUCTURA ESTAN SOTMESOS A UN ESFORÇ DE TRACCIÓ TENDEIXEN A AUGMENTAR LA LONGITUT , ES A DIR , A ESTIRAR-LOS.

 2. UNA ESTRUCTURA O UN ELEMENT ESTAN SOTMESOS A UN ESFORÇ DE COMPRESSIÓ TENDEIXEN A DISMINUIR , ES A DIR , A COMPRIMIR-LOS.

3. UNA ESTRUCTURA O ELEMENT ESTAN SOTMESOS A UN ESFORÇ DE FLEXIÓ QUAN LES FORCES O LES CÀRREGUES TENDEIXEN A DOBLEGAR-LOS.

3. UN ELEMENT ESTÁ SOTMÈ A UN ESFORÇ DE CISALLAMENT QUAN LES FORCES QUE ACTUEN PARALELAMENT A LA SEVA SECCIÓ TENDEIXEN A TALLAR-LO.

4. UN ELEMENT ESTÀ SOTMÈS A UN ESFORÇ DE TORSIÓ QUAN HI HA QUE TENDEIXEN A GIRAR , ES A DIR , TENDEIXEN A RETÒRCER-LO.

EVOLUCIÓ DELS MATERIALS I LES ESTRUCTURES

FINS EL SEGLE XIX NO ES TENIEN CONEIXEMENTS TÈCNICS PROFUNDS SOBRE EL COMPARTAMENT DE LES ESTRUCTURES , I A LES ACABALLES D´AQUELL SEGLE LA DISPONIBILITAT DE PERFILS D´ACER I LA INVENCIÓ DE L´ASCENSOR ELÈCTRIC VAN PERRMETRE LA CONSTRUCCIÓ  D´EDIFICIS DE GRAN ALTURA: ELS GRATACELS.

CROMLEC D´STONEHENGE

PIRÀMIDES

AQÜEDUCTE ROMÁ

GRATACELS (NOVA YORK)

PONT VASCO DE GAMA

QUÈ ÉS UNA ESTRUCTURA?

UNA ESTRUCTURA ÉS UN CONJUNT D´ELEMENTS CAPAÇOS DE SUPORTAR FORCES I TRANSMETRE -LES ALS PUNTS ON SE SUPORTA PER TAL QUE SIGUI RESISTENT I ESTABLE.

ESTRUCTURA ANIMAL

ESTRUCTURA NATURAL

ESTRUCTURA HUMANA

ALGUNA ESTRUCTURA DE MI ENTORNO

ESTRUCTURA HUMANA

ESTA HECHO DE HORMIGON











ETRUCTURA ANIMAL

ESTA HECHO DE RAMAS DE ARBOL












ESTRUCTURA NATURAL

ESTA HECHO
DE MATERIALES NATURALES

EVOLUCION DE ZAPATILLAS DEPORTIVAS

ZAPATILAS ACTUALES

• EL MATERIAL ES MÁS LIGERO
• TIENEN MÁS PROTECCION PARA LOS PIES
• SON MÁS LLAMATIVAS
• PUEDES PINTARLAS A TU GUSTO
• EL TACO SE AGARRA MEJOR AL CESPED

FACTURA

PROJECTE TÈCNIC FORMAL. LA MEMORIA

11 marca en cada cas quines eines informàtiques utilitzaries en cada fase del projecte tecnològic

L´ÚS DE LA SIMBOLOGIA

UN ASPECTE MÉS DE LA NORMALITZACIÓ ÉS L´ADOPCIÓ DE SÍMBOLS , DEFINICIÓ DE SIGNES CONVENCIONALS , GRAFIQUES I LITERALS , MITJANÇANT ELS QUALS ELS DIVERSOS TIPUS D´ELEMENTS , DISPOSITIUS  I MÀQUINES , AMB LES CARACTERÍSTIQUES RESPECTIVES , ES REPRESENTA DE FORMA SIMPLIFICADA , DE MANERA QUE QUALSEVOL PERSONA QUE CONEGUI LES NORMES CORRESPONENTS ELS PUGUI IDENTIFICAR I RECONÈIXER INEQUÍVOCADAMENT.

SÍMBOLS ELÈCTRICS

NORMALITZACIÓ I SIMBOLOGIA.ELS PLANOLS

• LES NORMES SÓN DOCUMENTS D´ACCEPTACIÓ VOLUNTÀRIA QUE CONTENEN ESPECIFICACIONS ELABORADORES AMB EL CONSENS DE DIVERSES PARTS INTERESADES:FABRICANTS,USUARIS I CONSUMIDORS.

• ELS REGLAMENTS SÓN ESPECIFICACIONS DE COMPLIMENT OBLIGAT QUE ESTAN FIXADES PER LA LLEI. TENEN COM FINALITAT AUGMENTAR LES GARANTIES DE SEGURETAT,FIABILITAT,QUALITAT I D´ADAPTABILITAT DINS LES DIFERENTS CONDICIONS TECNOLÒGIQUES EXISTENTS.

• LES ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES EXPRESSEN ELS CRITERIS D´EXIGÈNCIA DE   L ´USUARI DAVANT DEL FABRICANT O DEL PROVEEDOR. SÓN DE CARÀCTER TÈCNIC I PODEN SER LA CLAU DELS ACORDS QUE FONAMENTEN ELS CONTRACTES ENTRE EMPRESES.

EL PROCÉS TECNOLOGIC

• 1 IDNTIFICACIÓ I ANÀLISIS DEL PROBLEMA O NECESSITA

ES UNA SITUACIO NOVA O ES CONSEQÜENCIA DE L´APARICIO D´ALTRES OBJECTES O MATERIALS?

HI HA CAP OBJECTE QUE, ENCARA QUE SIGUI D´UNA MANERA DIFICIENT?

• 2 EXPLORACIÓ D´IDEES I DISSENY DE L´OBJECTE 

ANALITZAREM ELS OBJECTES QUE JA EXISTEIXEN I NO SATISFAN PROU BÉ LA NECESSITAT. PARAL-LELAMENT, FAREM UNA PLUJA DE IDEES TANT PER PROVAR MILLORES ALS OBJECTESEXISTENTS COM PER REPLANTEJAR LA SOLUCIÓ DES DE ZERO.

• 3CONSTRUCCIÓ DE L´OBJECTE

• 4ANÁLISIS DE L´OBJECTE

UN COP CONSTRUÏT L´OBJECTE L´AVALUAREM PER COMPROVAR SI COMPLEIX ELS OBJECTIUS QUE ENS HABIEM FIXAT AL PRINCIPI.AQUESTA AVALUACIÓ DE SEGUIDA REVELA PETITS PROBLEMES, QUE ES PODEN ARREGLAR I MILLORAR.

• 5PLA DE COMERCIALITZARCIÓ

hoja de calcul

MES	PRECIPITACIONS (L/M2)	TEMPERATURA MITJANA (ºC)
GENER	41	5,6
FEBRER	45	6,9
MARÇ	44	8,9
ABRIL	54	11,3
MAIG	42	15,5
JUNY	36	20,3
JULIOL	8	24,3
AGOST	15	24,1
SETEMBRE	30	20,5
OCTUBRE	39	14,9
NOVEMBRE	44	9,2
DESEMBRE	47	5,7

OFIMÀTICA

19 CREA UN FULL DE CÀLCUL QUE, A PARTIR DE DOS NÚMEROS, ESBRINI:



20 UTILITZANT UN FULL DE CALCUL, CREA UN DOCUMENT QUE RECULLI EL TEU HORARI DE CLASSE. APLICA DIFERENTS FORMATS A LES FONTS I A LES CEL-LES.

	LUNES	MARTES	MIERCOLES	JUEVES	VIERNES
8:30-9:30	MATES	MATES	MATES	MATES	MATES
9:30-10:30	OPTATIVA	TUTORIA	OPTATIVA	TECNOLOGIA	OPTATIVA
10:30-11:30	SCIALES	TECNOLOGIA	SOCIALES	MORAL	SOCIALES
11:30-12	PATIO	PATIO	PATIO	PATIO	PATIO
12-13	CATALAN	MATES	CATALAN	NATULARES	CATALAN
13-14	CASTELLANO	NATURALES	CASTELLANO	VALOR	CASTELLANO
14-15:30	COMER	COMER	COMER	COMER	COMER
15:30-16:30	INGLES	PLASTICA	PLASTICA	EDUCACIO FISICA	INGLES
16:30-17:30	DAMIA	PLASTICA	INGLES	EDUCACIO FISICA	DAMIA

22 ASSENYALA SI LES FRASES SEGÜENTS SÓN CERTES O FALSES:

A) AMB UN FULL DE CÀLCUL ÉS SENZILL CALCULAR LA MITJANA D´UN CONJUNT DE DADES. CERT

B) TOTES LES DIAPOSITIVES QUE FORMEN UNA PRESENTACIÓ MULTIMÈDIA HAN DINCLOURE EL MATEIX TIPUS DE TRANSICIÓ. FALS

C) EN UN ARXIU DE BASE NOMÉS HI PODEM INCLOURE UNA TAULA. FALS

D) EN UNA TAULA DE BASE HI PODEN HAVER DOS O MÉS CAMPS AMB EL MATEIX NOM. FALS

E) EN UNA DIAPOSITIVA PODEM INCLOURE DIVERSOS ELEMENTS AMB DIFERENTS EFECTES ANIMATS. CERT

F) TOTES LES DADES NUMÈRIQUES D´UN MATEIX FULL DE CÀLCUL HAN DE TENIR EL MATEIX NOMBRE DE XIFRES DECIMALS. FALS

25 ESCRIU UNA FÓRMULA A CALC PER CALCULAR LA VELOCITAT D´UN AUTOMOBL SABENT LA DISTÀNCIA RECORREGUDA I EL TEMPS EMPRAT.

V=X_T

OFIMÀTICA

13 

A)ELS PROCESSADORS DE TEXTOS SÓN LES APLICACIONS UTILIZADES PER GENERAR DOCUMENTS  TIPUS CARTA, INFORMACIONS, ETC.

B) LES APLICACIONS PER ELABORAR PRESENTACIONS PERMETEN MOSTRAR DIFERENTS PANTALLES A UNA AUDIÈNCIA  D´UNA MANERA DINÁMICA.

C) LES FULLES DE CALCULS S´UTILITZEN PER ELABORAR PRESSUPOSTOZ O PRESENTAR INFORMES SOBRE LES VENDES.

D)ELS GESTORS DE BASES DE DADES EMMAGATZEMEN GRANS QUANTITATS D´INFORMACIÓ I OFEREIXEN UN ACCÉS RÀPID ALS REGISTRES EMMAGATZEMATS.

E)ELS NAVEGADORS PERMETEN VISUALITZAR PÀGINES WEB.

C)

F) ELS GESTORS DE CORREU ELECTRÒNIC PERMETEN ENVIAR I REBRE ARXIUS CÒMODAMENT ENTRE MÚTIPLES USUARIS USANT LA XARXA INTERNET.

B)

LA INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA

19

• ADOB:ELS ALIMENTS SE SUBMERGEIXEN EN VINAGRE,SAL I AIGUA.

• DESSECACIÓ:S´APLICA CALOR FINS QUE EL PRODUCTE S´ASSECA.

• PASTEURITZACIÓ:UN LÍQUID SE SOTMET A TEMPERATURES MOLT ELEVADES DURANT UN PERÍODE DE TEMPS MOLT BREU.

• SALAÓ:L´ALIMENT ES DESHIDRATA SALANT-LO.

• LIOFILITZACIÓ:EL PRODUCTE ES CONGELA I DESPRÉS ES DEIXA EN UNA CAMBRA DE BUIT.

21

• PER CONSERVAR LA LLET S´UTILITZA LA TÈCNICA DE PASTEURITZACIÓ.

• AMB LA TÈCNICA DE LA SALAÓ ES VOL DESHIDRATAR ELS ALIMENTS SENSE APLICAR CALOR,SINÓ SAL.

• EL PROCÉS D´ENLLAUNAMENT, ELS ALIMENTS PRIMER S´ESCALFEN I DESPRÉS SÉNVESA AL BUIT.

• EL PROCÉS DE QUAL ALIMENT SE SUBMERGEIX EN UNA SUBSTÀNCIA EN LE QUAL NO PODEN PROLIFERAR ELS MICROORGANISMES S´ANOMENA ADOB.

• PER FER L´ALMIVAR, PRIMER ES COU L´ALIMENT I SEGUIDAMENT ES RECOBREIX AMB UNA SOLUCIÓ SATURDA D´AIGUA I SUCRE.Ç

• AMB LA LIOFILITZACIÓ EL PRODUCTE ES CONGELA I DESPRÉS ES DEIXA EN UNA CAMBRA DE BUIT.

22

• MADUIXES:ALMÍVAR

• SLMÓ FUMAT:FUMATGE

• CAFÉ:LIOFILITZACIÓ

• FIGUES SEQUES:DESECACIÓ

• XOCOLATA:LIOFILITZACIÓ

• IOGURTS:PASTURITZACIÓ

LA TINTURA I L´ESTAMPACIÓ

LA TINTURA ES EL PROCES PEL QUAL ES DONA UN COLOR A UN TEIXIT.

L´ESTAMPACIÓ CONSISTEIX A USAR UNS MOTLLES AMB UN MOTIU O DIBUIX GRAVAT QUE S´ESTAMPA AL TEIXIT

EL TISSATGE

TEIXIT DE PUNT

EL TISSATGE.ÉS EL PROCES QUE CONSISTEIX A ENTRELLAÇAR FILS PER ACONSEGUIR TEIXITS.

TEIXIT PLA

TINTURA

L´ESTAMPACIÓ

TEIXIT AGLUTINAMENT DE FIBRES

EL PROCESSOS DE TRANSFORMACIÓ

LA FILATURA.ÉS EL PROCES PEL QUAL LA FIBRA O MATERIA PRIMERA ES TRANSFORMEN EN FIL.EN AQUEST PROCES ES DISTINGEIXEN QUATRE FASES:

NETEJA,PENTINAT,ESTIRATGE I TORSIÓ.

EJERCICIO 8

CAIXMIR

RAIÓ

LICRA

NILÓ

LLI

LLANA

ESPART

TERGAL

la industria textil

• ORIGEN ANIMAL: SÓN FIBRES QUE S´OBTEN A PARTIR D´ANIMALS. PER EXEMPLE, LA LLANA, QUE S´OBTÉ DEL PÉL DE LES OVELLES, O EL CAIXMIR, QUE ÉS PÉL DE CABRA DE LA VALL DEL ÍNDIA DEL CAIXMIR.

• ORIGEN VEGETAL:HI HA PLANTES DIFERENTS  A PARTIR DE LES QUALS S´OBTÉ FIL PER ELABORAA TEIXITS.

• ORIGEN MINERAL:S´UTILITZEN PRIMORDIALMENT PER ELABORAR AILLAMENTS EN LA CONSTRUCCIÓ. 

EJERCICIO 7

FÁBRICA DE MÒBILS

SIDERÚRGIA

FÀBRICA DE CIMENT

METAL-LURGIA

FÁBRIQUES DE VIDRE

FABRICA DE MICROPROCESSADORS

LES INDUSTRIES

INDÚSTRIES PESANTS

TRANSFORMEN LES MATERIES PRIMERES EN PRODUCTES SEMIELABORATS. JA QUE ALTRES INDUSTRIES TRANSFORMARAN AQUESTS PRODUCTES.


 


INDUSTRIE DE BÉNS D´EQUIPAMENT

SÓN INDUSTRIES QUE EMPREN ELS PRODUCTES SEMIELABORATS PROCEDENTS DE LA INDUSTRIA PESANT.



INDUSTRIES LLEUGERS

AQUESTES INDUSTRIES TRANSFORMEN ELS PRODUCTES SEMIELABORATS EN PRODUCTES ELABORATS.